En el camí, deixo coses enrere. Tantes!

Tu t'avens a acompanyar-me, i jo assenteixo.

T'abraço. Et penso i et vull, t'enyoro.

I deixo més coses enrere.

Una paraula i una altra, un mos, una mica de pols,

un tros de terra, olor de secà, més pols i les arrels.

Et penso i et vull, t'enyoro. I deixo més coses enrere,

esparses en el camí.

Crido i batego contra l'aire,

et busco en el capvespre, la tria indestriable:

reculo les passes, m'ancoro en els dies vius i plens,

i busco el respir profund, sencer, ample.

Aixumorat de terra i pols, calent d'ànima,

és humit de por i batecs, pacient de traç perpetu.

Sense el teu pit, el camí es perd en la pols,

amb el teu traç, s'asfalta el veral en un món nou,

i jo encara tinc per esgranar l'espiga que ha brotat en el jardí.