31 d'agost. Salta, Martí, salta!

Per a tu, fillol

Per sant Ramon, la lluna plena diu coses, coses blanques, rogenques, coses de veritat des de l'inici del camí, des de la punta dels dits i el primer sospir. S'alça a un pam de terra, en una veritat absoluta, grossa com el paisatge a final d'agost. I s'enlaira sencera com una espiga d'ordi granada: oberta a tot l'aire i la terra. I es reflecteix, ara sí, en el tros daurat. I brolla en la plenitud del setembre que tot just treu el nas. 

Mes de canvis, de trasbalsos, de retorn i mitja volta per començar de nou, amb aire fresc, ben fresc. Qui tornarà enrere? Avui resta el pas a pas. Ens engolim en la marxa diària.

Salta Martí, salta!, comença un nou dia, i tot és ple, encara. Ho diu el primer raig de sol que cau després de la migdiada, el passerell que entona la seva presència a mig aire i el grill que el reclama en aquesta terra, la darrera espiga en el camí, com un mos de pa quasi engolit, o el glop de cervesa a la plaça. Tenim el jaç a punt, l'abraç obert i ferm, la petja traçada, tot tu has sorgit en aquest paisatge amb la calma que crida en el buit i en el no-res per al demà. Un bri de tardor que treu el nas. Un toc d'aire, les primeres frescors i brises del nord. Un glop nou. Ben nou. Tot teu.