Jo et diré el blau que som:

el del cel, divà de casa nostra, llum creadora;

el de la mar, que en les profunditats ancestrals

és de fondària intensa;

el de la porta de casa, que mira ampla a l'horta verda

i vetlla pel salt al buit de la vida clara.

Encaixem el blau de les nits manllevades,

d'un ventre ple i nocturn, forment que ens alimenta.

I engolim amb èxit el blau de la paraula,

com som en cadascun dels mots que masteguem.

Paraula, d'un cel blau, és el que som: 

llengua clara cada dia, la lletra que acaricia el verd 

del nostre intern pensament,

obrador personal.