Amic, amat, deixa’m-hi dar-te

un bri de roig al teu nou niu,

rebrot de verd absolutiu

i un mos de blau per maridar-te.

Qui canta, el seu mal espanta,

i qui somriu, font de caliu,

en fon el gris al cor actiu,

per cremar en foc amb qui t’amanta.

Amic, amat, deixa’m-hi dar-te

un cant de tu que en mi ressona

un tros de mi que en tu fa escarpa

un cel tot teu que m’abraona.

Si a cada porta, la seva clau,

m’obro jo amb tu en portalada

per nedar al mar del nostre cau

i glopar en tu l’ai d’una fada.

Amic, amat, deixa’m-hi dar-te

un tros de mot per així dir-t’hi

un sobrenom per on palpar-te

el nostre món per enllitar-t’hi.

Qui riu al llit, pel descosit,

canta al matí, bon demà siga,

t’estimo amb fura i amb delit,

t’aimo al cel, en mi artiga.

Amic, amat, deixa’m-hi dar-te

deixa’m-hi batre, ton cor abatre,

del sol ixent i cara al vent,

d’espiga el gra vull ofrenar-te.

Amic, amat, deixa-m’hi dar-te.